Una vida de prioritats...presumptament

Buf, quin cap de setmana!, i el que ens espera... A Mas li treuen 12 escons, a mi se m'acaben els cereals i no puc esmorzar, quina pu... Mireu, crec que a la vida tot són prioritats per en Mas els escons, per mi els cereals, per la meva estimada companya jo. És el que comporta ser responsable, no?

M'encanta la responsabilitat dels nostres governants, com comparteixen els nostres impostos, si és que a la vida s'ha de compartir tot, tot, tot... avui he sentit que l'alcalde de Sabadell també volia compartir comissions amb els seus amiguets i familiars -vaja, vaja- que murri el tio. Això sí, presumptament.

Quina gran paraula aquesta per definir si sí, o si no, si ets o si no ets, si t'agrado o no. Qui es devia inventar aquest mot?...algun corrupte, segur.

Llegint el diari del diumenge vaig trobar un article on una nena Palestina deia no voler més joguines, només volia que les bombes paressin d'esclatar al seu voltant! Veieu? Només prioritats i més prioritats! Mentrestant la meva filla lluita per tenir la nova Monster High de torn.

Estic fart de voler canviar el món presumptament, per què no ho fem? De veritat, entre tots, sense pensar en les nostres prioritats, només pensant... Val, només queda l'eterna pregunta: qui és el guapo que comença?

M'agradaria pensar que els meus alumnes no seran tan estúpids com jo, que educant-los en la llibertat de pensament no es deixaran manipular pel poder establert i buscaran sempre la necessitat de compartir vivències per canviar les coses quan sigui necessàri.

Per cert, m'agradaria recomanar el llibre d'una amiga, aprofitant això del tràfic d'influències que està tan de moda, ja sabeu... allò de compartir. És un llibre plantejat a partir de pensaments i sentiments durant un període de temps, en format diari. Es titula "Con tren al fondo" i la seva autora és la molletana Laura G. Broto. Porto treinta-sis pàgines de gaudi. Gràcies Laura.

Frase de la setmana: "Hoy los cisnes nadan sobre las vias" Laura G. Broto.