Hola, ciutadans de Catalunya!
Tranquils que no em presento pel dia 25,je,je. Com podeu veure aquesta setmana he buscat un títol més internacional per allò del marketing. Tot just començar, demano disculpes als filòlegs si l'expressió no és gaire correcte, sóc tan educat collons!
Cada matí quan em llevo, tinc la sensació de que la vida se'ns menja. Aquest frenètic dia a dia que ens fa descuidar les petites coses que realment donen la felicitat; un somriure, l'olor a cafè pel matí, la gespa mullada, una carícia, dir t'estimo, xerrada amb amics, jugar amb el teu fill, veure una peli al sofà acompanyat o sol tapat amb una manta, etc. Quan faig el recompte del cost que suposen per la meva butxaca aquestes coses i me'n adono que no passen dels zero €, em sento feliç!.
Amb això no vull dir que no m'agradi el llamàntol!, no!, m'encanta!,per cert, si aneu per la Boqueria i em voleu duu un bocinet..., però no el necessito per intentar ser feliç. Mireu, ser positiu en aquesta vida em costa el mateix que viure en una negror constant, que no farà més que transferir els pocs diners que em queden al compte corrent d'algun psicòleg.
Us volia proposar un exercici per fer aquesta setmana i si us funciona m'ho podeu comentar. Quan us desperteu pel matí i us mireu al mirall, veieu el que veieu, heu de pensar que sou molt bons, diria més, que sou els millors i sortir de casa marcant paquet o vulva segons la sexualitat de cadascú. Sóc grassonet tirant a "gordo" des de fa molts anys, alopècic i pelut des de fa menys, però aquest tipus de positivisme matiner m'ha servit en els moments més fotuts de la meva vida, aquells en els que no tens ganes de llevar-te i tot és fosc, ja m'enteneu.
Per finalitzar aquest bloc setmanal només demanar-vos que ens aturem!, sí, només de tant en tant, per recordar qui som, per observar als demés i per fer-nos conscients que encara que ens vulguin enfonsar la vida amb retallades de merda, desnonaments, pensaments polítics i crisis mundials, sempre ens quedarà en algun racó un motiu per tirar endevant i viure.
Ciao amics.
Frase de la setmana
Una nena de 6 anys tot sortint de l'escola, en el moment del lliurament als pares: "Aquella és ma mare Sant Jordi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada