Estimats, estimades, s'ha acabat el món!
De tant retallar un full se'ns gasta, de tant retallar el nostre món per nassos s'havia d'acabar!, o que us pensàveu?
Mireu, la fi del món a mi m'ha encantat, ha estat una cosa senzilla i ben feta, sense comiats innecessaris, sense grans catàstrofes naturals, sense grans efectes especials holliwoodinencs ( buf,quin gentilici!), una cosa normaleta...com la mida del meu...intel·lecte.
He estat pensant en això dels Mayas i tenien collons els tios, resulta que fan un calendari ,i de sobte el "científic" que el feia es cansa i pensa:
- Amb aquestes dates que m'he inventat ja n'hi haurà prou. Estic fins la fava!
És com quan fem molta escudella i congelem molt brou pensant que ens durarà sempre...no? Un dia arribes a casa amb ganes de sopa i t'acabes menjant un ou ferrat. Lo d'aquest home, el maya creator, és normal, a tots ens ha passat alguna vegada que hem estat un mica mal previsors i ens hem quedat en calces, no? Sinó fixem-nos en els amics de Bankia! o els nostres polítics! o alguns alcaldables!, o els ministres d'educació!, o la mare que els va parir!!!
Jo després de la fi del món he decidit seguir estimant, sense gaires condicions, sense contractes de per mig, sense esperar massa coses a canvi, als meus amics, a la meva filla, a la meva parella, a la meva família, a la meva bodeguera, al farmacèutic, als gin tònics, al bon vi i al no tan bo, però sobretot a no complicar les coses i a aprendre dels demés.
Aquest últim paràgraf ha volgut ser el missatge nadalenc d'aquest blogger.
Frase de la setmana( pensament): "S'acaba el món i jo en tanga"
Bon Nadal! ciutadans del planeta terra...sí, el de la fi del món!
dissabte, 22 de desembre del 2012
diumenge, 16 de desembre del 2012
Aula 25...un projecte ple de màgia.
Benvolguts amics.
Deixeu-me que estigui orgullós, deixeu-me uns moments de felicitat, deixeu-me que torni a creure en la gent encara que només sigui per uns dies.
Tot comença en una escola de Rubí amb el desè aniversari de la revista que edita, Aula 25. Uns mestres decideixen que seria maco pels nens i famílies editar un número molt especial per aquesta data tan senyalada. Comencen a posar-se en contacte amb persones importants del món de la cultura intentant implicar-los emocionalment.
La seva sorpresa és majúscula, quan comencen a respondre de forma afirmativa, engrescats per la iniciativa, fins a ser un total de 70 persones les que els hi envien un escrit, parlant d'educació, de música, en poques paraules...de màgia.
Teniu un gadget amb la revista digital Aula 25 un projecte fet per uns mestres plens d'inquietuds i capaços de motivar 69 personatges del món de la cultura i a un servidor (que sóc tot un personatge,je,je), perquè facin el millor que saben fer, escriure, sense més interès que donar un cop de mà a expandir la cultura, que falta ens fa, no?. Un exemple de la qualitat dels col·laboradors; Rosa Regàs, Elvira Lindo, Gerard Quintana, Ariel Rot, Angels Gonyalons, Carlos Goñi (Revolver), Lorenzo Silva ...val la pena, és un gran regal de Nadal gratuït, que tal com estan les coses...!
Javi estic orgullós de poder-me anomenar amic teu. Ets un autèntic crack. Gràcies per permetre'm aquest moment sensible...
No tinc cap dubte, que alguna editorial serà suficientment intel·ligent per editar en paper, el que podria ser el llibre solidari de l'any.
Avui sóc molt feliç.
Salut i música.
Frase de la setmana: "Farem cançons al Congo" (Laura & Gaël)
Deixeu-me que estigui orgullós, deixeu-me uns moments de felicitat, deixeu-me que torni a creure en la gent encara que només sigui per uns dies.
Tot comença en una escola de Rubí amb el desè aniversari de la revista que edita, Aula 25. Uns mestres decideixen que seria maco pels nens i famílies editar un número molt especial per aquesta data tan senyalada. Comencen a posar-se en contacte amb persones importants del món de la cultura intentant implicar-los emocionalment.
La seva sorpresa és majúscula, quan comencen a respondre de forma afirmativa, engrescats per la iniciativa, fins a ser un total de 70 persones les que els hi envien un escrit, parlant d'educació, de música, en poques paraules...de màgia.
Teniu un gadget amb la revista digital Aula 25 un projecte fet per uns mestres plens d'inquietuds i capaços de motivar 69 personatges del món de la cultura i a un servidor (que sóc tot un personatge,je,je), perquè facin el millor que saben fer, escriure, sense més interès que donar un cop de mà a expandir la cultura, que falta ens fa, no?. Un exemple de la qualitat dels col·laboradors; Rosa Regàs, Elvira Lindo, Gerard Quintana, Ariel Rot, Angels Gonyalons, Carlos Goñi (Revolver), Lorenzo Silva ...val la pena, és un gran regal de Nadal gratuït, que tal com estan les coses...!
Javi estic orgullós de poder-me anomenar amic teu. Ets un autèntic crack. Gràcies per permetre'm aquest moment sensible...
No tinc cap dubte, que alguna editorial serà suficientment intel·ligent per editar en paper, el que podria ser el llibre solidari de l'any.
Avui sóc molt feliç.
Salut i música.
Frase de la setmana: "Farem cançons al Congo" (Laura & Gaël)
dissabte, 1 de desembre del 2012
El dubte de viure
Benvolguts! Un cop més ens trobem en aquest batibull de paraules que m'intenta definir com a persona cada cop que clico per sobre del meu teclat.
Mireu, la vida m'ha portat a dubtar constantment, jo abans no era així. Recordo quan la mare em deia que si no me n'anava a dormir dora, el pare Noel no em portaria regals. Ho feia sense dubtar. Inclús quan els mossens deien que la masturbació provocava ceguera...aquí vaig començar a dubtar, perquè... Què volien dir? Què l' ONCE era una associació per desintoxicar els masturbadors compulsius?
El dubte, en el fons, em fa estar viu, m'ajuda a indagar per aprendre, a preguntar-me el perquè de les coses, a ser més humà. Per exemple, dubto molt que els ineptes que ens governen ens treguin d'aquesta crisi, sinó escolteu l'economista José Mª Gay El economista indignado, quanta veritat en tan pocs minuts. Quan l'home dubte aprén, si vol solucionar-ho.
De vegades he dubtat inclús de les persones que estimo, sí, encara que sembli inmoral, encara que no sigui gaire humà...o si que ho és? He après, o això m'agrada creure, que l'estima ja no es mesura amb la fidelitat que ens devem, sinó que són els actes els que ens acaben demostrant el que sentim pels altres.
El que si que tinc clar és que som capaços d'estimar, sens dubte. I això sí que ens fa ser humans.
El dubte que més em preocupa és fer-ho de mi mateix, i sense cap mena de dubte continuo sent aquell home de mitjana edat, grassonet i tremendament atractiu que intenta coneixes una mica més cada dia. Perdoneu, però no em queda cap àvia!
Fins la setmana que ve.
Recomanació: Pel·lícula francesa "Intocable".
Mireu, la vida m'ha portat a dubtar constantment, jo abans no era així. Recordo quan la mare em deia que si no me n'anava a dormir dora, el pare Noel no em portaria regals. Ho feia sense dubtar. Inclús quan els mossens deien que la masturbació provocava ceguera...aquí vaig començar a dubtar, perquè... Què volien dir? Què l' ONCE era una associació per desintoxicar els masturbadors compulsius?
El dubte, en el fons, em fa estar viu, m'ajuda a indagar per aprendre, a preguntar-me el perquè de les coses, a ser més humà. Per exemple, dubto molt que els ineptes que ens governen ens treguin d'aquesta crisi, sinó escolteu l'economista José Mª Gay El economista indignado, quanta veritat en tan pocs minuts. Quan l'home dubte aprén, si vol solucionar-ho.
De vegades he dubtat inclús de les persones que estimo, sí, encara que sembli inmoral, encara que no sigui gaire humà...o si que ho és? He après, o això m'agrada creure, que l'estima ja no es mesura amb la fidelitat que ens devem, sinó que són els actes els que ens acaben demostrant el que sentim pels altres.
El que si que tinc clar és que som capaços d'estimar, sens dubte. I això sí que ens fa ser humans.
El dubte que més em preocupa és fer-ho de mi mateix, i sense cap mena de dubte continuo sent aquell home de mitjana edat, grassonet i tremendament atractiu que intenta coneixes una mica més cada dia. Perdoneu, però no em queda cap àvia!
Fins la setmana que ve.
Recomanació: Pel·lícula francesa "Intocable".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)