Benvolguts! Un cop més ens trobem en aquest batibull de paraules que m'intenta definir com a persona cada cop que clico per sobre del meu teclat.
Mireu, la vida m'ha portat a dubtar constantment, jo abans no era així. Recordo quan la mare em deia que si no me n'anava a dormir dora, el pare Noel no em portaria regals. Ho feia sense dubtar. Inclús quan els mossens deien que la masturbació provocava ceguera...aquí vaig començar a dubtar, perquè... Què volien dir? Què l' ONCE era una associació per desintoxicar els masturbadors compulsius?
El dubte, en el fons, em fa estar viu, m'ajuda a indagar per aprendre, a preguntar-me el perquè de les coses, a ser més humà. Per exemple, dubto molt que els ineptes que ens governen ens treguin d'aquesta crisi, sinó escolteu l'economista José Mª Gay El economista indignado, quanta veritat en tan pocs minuts. Quan l'home dubte aprén, si vol solucionar-ho.
De vegades he dubtat inclús de les persones que estimo, sí, encara que sembli inmoral, encara que no sigui gaire humà...o si que ho és? He après, o això m'agrada creure, que l'estima ja no es mesura amb la fidelitat que ens devem, sinó que són els actes els que ens acaben demostrant el que sentim pels altres.
El que si que tinc clar és que som capaços d'estimar, sens dubte. I això sí que ens fa ser humans.
El dubte que més em preocupa és fer-ho de mi mateix, i sense cap mena de dubte continuo sent aquell home de mitjana edat, grassonet i tremendament atractiu que intenta coneixes una mica més cada dia. Perdoneu, però no em queda cap àvia!
Fins la setmana que ve.
Recomanació: Pel·lícula francesa "Intocable".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada