Un dissabte a urgències

Amic /gues, no us preocupeu que estic bé. Un refredat m'ha tapat una oïda i no em deixa escoltar moltes de les tonteries que ens diuen avui dia.

Sempre m'ha costat anar al metge, sóc d'aquesta mena d'homes que no es decideix a compartir els seus mals amb els homes de la bata blanca. La qüestió és que veient que el tap de l'oïda no millorava, per art de màgia i que els mocs s'estaven convertint en una nova font d'alimentació pel meu jo, vam anar cap urgències.

A l'entrada una dona amable, no, no és broma, ho era i molt, em va demanar la targeta sanitària i a canvi de les dades em va encolomar una pulsereta rotllo Tibidabo, això prometia! Començava la gran aventura! Primera parada...la sala d'espera.

Has de mirar unes lletres i un número a una pantalleta, com a una rifa, has comprat un número i si et toca... et visiten!!! , je,je. Les lletres són les primeres dues de cada cognom. Això feia que les meves fossin ZACA, les d'una senyora RUME, el iaio del fons PECU, una nena molt simpàtica era la FEMA o sigui que estàvem el ZACA, la RUME, el PECU i la graciosa FEMA esperant que una espurna de sort fes que les nostres vides milloressin a base de gelocatils.

Com veieu, el nostre sistema sanitari vol potenciar la socialització entre les persones, perquè encara que la RUME no sigui gaire amable, com vols enfadar-te amb ella????, si és la RUME!!!

La veritat és que els serveis d'urgències han millorat, abans recordo que t'esperaves un parell d'horetes i veies un metge, ara, vas coneixent gent i et mouen de sala en sala perquè aquestes dues hores se't facin més amenes. Primer, la dona del mostrador i després a una sala. Més tard quan t'ha tocat la rifa abans esmentada i t'has acomiadat dels teus companys abreviats, una infermera et pregunta;
- Què et passa?
- Estic molt refredat des de fa 9 dies i tinc una oïda tapada.
Una broma sobre un termòmetre, un somriure i cap un altra sala d'espera...això sí, més petita i acollidora.

Menys mal que la meva parella estava amb mi en aquest gran viatge, sinó hagués perdut la noció del temps, ensordit per la meva malatia.

És estrany, com la llarga i desesperant espera et pot fer company, inclús amic temporal, d'algú que no miraries ni a la cara anant sol pel carrer.

Les persones tenim comportaments estranys i desquiciants quan comencem a perdre la paciència; pares que parlen malament a les seves filles, dones que et comenten amb tristessa les hores que porten esperant-se, persones que caminen inquietes d'un costat a l'altre, d'altres que despotriquen del sistema sanitari "nazional", mares i filles dormint en aquelles cadires de fusta imitada...etc.

Per cert senyor Wert, no vaig sentir gaires paraules en català durant la meva espera, ho està aconseguint, eh?, punyetero!...

Quan ja havíem perdut l'esperança un metge tret del club de la comèdia, em va dir que no tenia res greu, això sí embotint-me de medicaments per si la cosa es complicava...

Com veieu...tota una aventura que vivim tots gràcies a Rajoy Manostijeras, com li diuen els nens de la meva classe.

Ciao

Frase de la setmana: "Encara que siguis calvete ...si no ets envàs al groc no hi aniràs", però si a urgències carinyet!

Viure per veure...

Benvolguts...gudes

Reclamo el dret a viure, encara que sigui per veure el que ens està passant. Sense masses pretensions vull abonament de tribuna per observar el pas del temps amb l'atenció que es mereix, amb la perspectiva de ser feliç encara que sembli que no vulguin que ho sigui...els animalons que ens governen!

Mireu, amb el pas del temps he aprés que si estic amb qui vull no necessito gaires coses materials per ser feliç; un cafè amb un amic, una conversa a la feina, un somriure de matí, un t'estimo de ma filla, i la comprensió i l'amor de la meva parella. Abans jo, que em queixo de crisi, comprava al supermarket del Corte Inglès i ara no passo del Maxi Day, de les millors birres a les que no puc ni pronunciar, del millor pernil al gall d'indi marca blanca...però senyores i senyors sóc feliç! Si, senyors polítics encara que es capfiquin...sóc feliç!

Em considero un paio afortunat, estic rodejat d'amics, creatius, amb empenta i que a sobre m'estimen d'una forma incondicional i jo a ells, es clar. Tinc una parella excepcional, que em demostra cada dia l'amor que sent per mi i que té un màster en aguantar algú un xic excèntric com jo...perquè no sóc dolent del tot, però tinc les meves cosetes...com tothom!, no?

I contra l'estrès res millor que el sexe...anava dir bon sexe, però no cal ser molt exigent, mireu, encara avui dia això és gratis, tot i que he sentit rumors de que l'SGAE passarà per les nostres llars a veure que no plagiem les postures d'en Sifredi i d'en Vidal, dos filòsofs dels nostres temps. Dos homes amb dos caps...de la mateixa mida ;)

Sé que molts pensareu que sóc un exagerat, que no hi ha per tant, que un orgasme no val un imperi...però quants imperis s'han guanyat amb uns bons orgasmes?, Cleopatra, Josefina, Isabel la Catòlica...són uns bons exemples de sexe i poder...i amb aquesta equació: Què bombin al poder!!!!

Sodomitzem a Rajoy, Mas, Merkel, Obama... sense vaselina, amb paraules de queixa i demostrem que el poder és el poble que té ganes de donar pel c... que té ganes de viure per veure com canvien les coses.

Perdoneu aquest crescendo visceral...però ja sabeu...sóc tan feliç!

Ciao.

Frase de la setmana: " Cuidao con los clavos..." L'oncle de la setmana passada en una mudança aquest finde... quin doble sentit...je,je






Frase de la setmana: "

Feliç any nou! Girona m'enamora!

Benvolguts, benvolgudes... ara feia dies que no parlàvem. Com segur que no us ho han dit encara, feliç any 2013!

Mireu, sóc optimista de mena i encara que aquest any acabi en tretze estic convençut que serà bo, sinó fixeu-vos en el Sr. Rodrigo Rato, estava a l'atur, i ha trobat feina a telefònica...sí,  aquell home, ex-ministre, enfonsador de Bankia presumptament, ara el fan directiu o conseller de telefònica, felicitats senyor Rato...

No us espanteu, que els torrons no m'han trastocat, ara comparteixo la meva eufòria amb vosaltres. Aquest home enfonsa telefònica en 6 mesos!!!, oè, oè, oè! Això significa la fi del monopoli i baixada de preus, amb la lliure competència, pels usuaris!!! What's app fins i tot al microonessssss!!!!

Veieu com no estan les coses tant malament?, si fins i tot Mesi ha aprés japonès!, si ell pot, no podem nosaltres?

Aquestes festes he estat a una ciutat on he tocat diverses vegades però de la qual mai havia pogut gaudir com es mereixia. Girona és el seu nom. Un apartament a call jueu amb la persona que em té robat el cor han estat suficients motius per decidir que tard o dora haurem d'anar-hi  a viure.

Em vaig perdre un matí pels seus carrerons, sol, relaxat, sense altre pensament que gaudir de l'entorn i vaig viatjar en el temps, sentint coses que feia temps no sentia, com l'admiració per la història, pel pas del temps, pels homes que devien viure en edats d'antuvi.

Us recomano l'experiència gironina, de vegades, volem viatjar lluny d'on som i no ens coneixem ni a nosaltres, ni lo nostre.

Fins aviat.

Frase de la setmana: " No me cobres la sonrisa...que no me va a llegar" (un oncle meu a una cambrera...quin crack!)

Records avi...