Benvolguts, benvolgudes... ara feia dies que no parlàvem. Com segur que no us ho han dit encara, feliç any 2013!
Mireu, sóc optimista de mena i encara que aquest any acabi en tretze estic convençut que serà bo, sinó fixeu-vos en el Sr. Rodrigo Rato, estava a l'atur, i ha trobat feina a telefònica...sí, aquell home, ex-ministre, enfonsador de Bankia presumptament, ara el fan directiu o conseller de telefònica, felicitats senyor Rato...
No us espanteu, que els torrons no m'han trastocat, ara comparteixo la meva eufòria amb vosaltres. Aquest home enfonsa telefònica en 6 mesos!!!, oè, oè, oè! Això significa la fi del monopoli i baixada de preus, amb la lliure competència, pels usuaris!!! What's app fins i tot al microonessssss!!!!
Veieu com no estan les coses tant malament?, si fins i tot Mesi ha aprés japonès!, si ell pot, no podem nosaltres?
Aquestes festes he estat a una ciutat on he tocat diverses vegades però de la qual mai havia pogut gaudir com es mereixia. Girona és el seu nom. Un apartament a call jueu amb la persona que em té robat el cor han estat suficients motius per decidir que tard o dora haurem d'anar-hi a viure.
Em vaig perdre un matí pels seus carrerons, sol, relaxat, sense altre pensament que gaudir de l'entorn i vaig viatjar en el temps, sentint coses que feia temps no sentia, com l'admiració per la història, pel pas del temps, pels homes que devien viure en edats d'antuvi.
Us recomano l'experiència gironina, de vegades, volem viatjar lluny d'on som i no ens coneixem ni a nosaltres, ni lo nostre.
Fins aviat.
Frase de la setmana: " No me cobres la sonrisa...que no me va a llegar" (un oncle meu a una cambrera...quin crack!)
Records avi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada